blog d'ÀLIGUES A 4t

blog d'ÀLIGUES A 4t

dimarts, 5 de maig de 2015

LA VORERA VOLADORA (Jaume Arribes) 3r premi dels Jocs Florals de 4t A



La vorera voladora

Hi havia una vegada,  una ciutat on la gent es desplaça d’una manera especial. No necessitaven cap mitjà de transport perquè les voreres et portaven on tu volies anar.
En canvi, si volies anar fora de la ciutat, per exemple a casa dels teus cosins, havies de fer servir una cabina tele-transportadora.
Les persones d’aquella ciutat eren normals, i els  nens  jugaven amb les voreres i amb les cabines.
Jo si estigués en aquella ciutat em sentiria molt mandrós. Per cert em dic Eric, tinc vint anys i ara us explicaré el que va passar una vegada a la meva ciutat.
La meva era una ciutat molt tranquil·la fins que un dia que els nens es van posar a jugar a fet i amagar.  Un nen la parava i cinc s’amagaven. Un nen se’n va anar cap a una vorera i li va dir :
-      Vull anar al carrer sense res ! i la vorera se’n va anar volant a un carrer on només hi havia un edifici i es va amagar allà darrera.
Un altre nen es va posar darrera de l’edifici on hi havia el nen que comptava i es va quedar allà fins que el nen va acabar de comptar. Va donar la volta a l’edifici i va veure un nen  que marxava corrents per l’altra banda. Ell va anar super ràpid i li va preguntar:
-      De qui t’amagues? I el nen es va sorprendre i el va pillar. Mentrestant  un altre es va salvar. Van acabar la partida i encara en van fer una altra.
A la segona partida, a un nen se li va ocórrer anar a una cabina tele-transportadora i li va demanar:
-      Vull anar “On no em trobi ningú”.
La cabina el va portar a una ciutat on només tenia un edifici, a la porta hi havia un monstre que li va dir:
-      No fugis, només seran unes quantes mossegades !
Va mirar enrere per anar cap a la màquina, però uns altres monstres se l’havien menjat. Va sortir corrents cap a un costat i va veure que sortia el sol i els monstres es convertien en pols. Els altres monstres que eren més llestos es van quedar dins l’edifici i no van sortir.
En aquells moments, a la ciutat Vorera Voladora, tots  els habitants el buscaven i no el trobaven.
 Finalment van cridar el més savi de tots que tenia cent setanta-cinc anys i els va dir:
-      Només hi ha un lloc on no heu buscat. És “On no em trobi ningú”. Algú s’ofereix per anar a buscar-lo?
I un noi va dir:
-      Jo aniré a rescatar-lo.
-      D’acord, però si no és de dia, ves amb molt de compte, els monstres es fan pols quan els dóna la llum al cos i desapareixen.
El noi se’n va anar cap a una cabina tele-transportadora i va dir: “On no em trobi ningú”. Llavors va arribar allà on estava el nen.
El nen va preguntar:
-      Qui ets, noi de l’estranger?
-      No facis preguntes i puja a la cabina!
Quan van arribar tot es va fer silenci i en uns segons tots estaven donant les gràcies al noi misteriós. La mare del nen li va prometre que li estaria agraïda tota la vida.

LLAMP (Jaume Arribes)

Cap comentari:

Publica un comentari