El
planeta de vidre
Hi havia una vegada un planeta
on tot era de vidre, inclòs els homes i les dones, els arbres, els insectes,
tots els animals....
Sempre hi havia un arc
de Sant Martí per fer llum. La platja tenia boletes de vidre. En els camps els
arbres brillaven més que un diamant, les fulles dels pins eren agulles de
vidre. Els rius eren miralls preciosos i els ulls dels gats eren tan brillants
que se’ls veia des d’un gratacels.
Hi havia una flor que es
deia Blanca. Aquesta flor era l’única cosa que no era de vidre i per això tothom
la volia agafar. Podia concedir-te 10 desitjos, si et bevies el suc que tenia.
La flor Blanca es
trobava a la muntanya més alta del món. La muntanya s’anomenava Pilupí.
Tothom volia la flor
Blanca i es barallaven. Els homes i les dones
pujaven la muntanya per aconseguir-la.
Una nena molt maca que
vivia molt a prop s’ho mirava des de la finestra de casa seva i veia com la
gent es barallava.
Ella va decidir que
volia agafar la flor per demanar-li que no existís més i així la gent no es
barallaria. Va anar a la seva habitació, va agafar una motxilla i hi va ficar
tot el necessari per anar cap a la muntanya Pilupí. Quan estava a la meitat del
camí, va acampar i es va adormir. L’endemà, quan ja estava quasi arribant, es va
trobar un amic i van pujar plegats. Per fi van arribar a dalt. El nen va
trobar la flor, van beure el suc plegats. La nena tenia la flor a la mà i quan
va demanar el desig la flor va desaparèixer. El seu desig es va complir:
“EL MÓN ÉS MILLOR SENSE
BARALLES”
Les baralles van
desaparèixer, però la flor no. Es va convertir en una flor de vidre.
I conte contat, aquest
conte s’ha acabat.
ROSA (Ainhoa Herrera)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada