La vorera
voladora
Hi havia una
vegada, una ciutat on la gent es
desplaça d’una manera especial. No necessitaven cap mitjà de transport perquè
les voreres et portaven on tu volies anar.
En canvi, si volies anar
fora de la ciutat, per exemple a casa dels teus cosins, havies de fer servir
una cabina tele-transportadora.
Les persones d’aquella
ciutat eren normals, i els nens jugaven amb les voreres i amb les cabines.
Jo si estigués en aquella
ciutat em sentiria molt mandrós. Per cert em dic Eric, tinc vint anys i ara us
explicaré el que va passar una vegada a la meva ciutat.
La meva era una ciutat
molt tranquil·la fins que un dia que els nens es van posar a jugar a fet i
amagar. Un nen la parava i cinc
s’amagaven. Un nen se’n va anar cap a una vorera i li va dir :
-
Vull anar al carrer sense res ! i la vorera
se’n va anar volant a un carrer on només hi havia un edifici i es va amagar
allà darrera.
Un altre nen es va posar
darrera de l’edifici on hi havia el nen que comptava i es va quedar allà fins
que el nen va acabar de comptar. Va donar la volta a l’edifici i va veure un
nen que marxava corrents per l’altra
banda. Ell va anar super ràpid i li va preguntar:
-
De qui t’amagues? I el nen es va sorprendre
i el va pillar. Mentrestant un altre es
va salvar. Van acabar la partida i encara en van fer una altra.
A la segona partida, a un
nen se li va ocórrer anar a una cabina tele-transportadora i li va demanar:
-
Vull anar “On no em trobi ningú”.
La cabina el va portar a
una ciutat on només tenia un edifici, a la porta hi havia un monstre que li va
dir:
-
No fugis, només seran unes quantes
mossegades !
Va mirar enrere per
anar cap a la màquina, però uns altres monstres se l’havien menjat. Va sortir
corrents cap a un costat i va veure que sortia el sol i els monstres es
convertien en pols. Els altres monstres que eren més llestos es van quedar dins
l’edifici i no van sortir.
En aquells moments, a la
ciutat Vorera Voladora, tots els
habitants el buscaven i no el trobaven.
Finalment van cridar el
més savi de tots que tenia cent setanta-cinc anys i els va dir:
-
Només hi ha un lloc on no heu buscat. És
“On no em trobi ningú”. Algú s’ofereix per anar a buscar-lo?
I un noi va dir:
-
Jo aniré a rescatar-lo.
-
D’acord, però si no és de dia, ves amb molt
de compte, els monstres es fan pols quan els dóna la llum al cos i
desapareixen.
El noi se’n va anar cap
a una cabina tele-transportadora i va dir: “On no em trobi ningú”. Llavors va
arribar allà on estava el nen.
El nen va preguntar:
-
Qui ets, noi de l’estranger?
-
No facis preguntes i puja a la cabina!
Quan van arribar tot es
va fer silenci i en uns segons tots estaven donant les gràcies al noi
misteriós. La mare del nen li va prometre que li estaria agraïda tota la vida.
LLAMP (Jaume Arribes)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada