La
maledicció de la xocolata
Hi
havia una vegada una illa en mig de l’oceà. L’illa era molt bonica amb un
cercle d’arbres i ningú sabia de la seva existència. Un dia bonic i assolellat
una petita embarcació es va perdre per l’oceà. Les dues persones que hi anaven
es deien Clara i David.
Com
que es van perdre i no trobaven la seva ruta, van anar a parar a la illa. La
primera sensació va ser de bellesa i després es van fixar en que hi havia un
cercle d’arbres. Començava a fer-se fosc i no van tenir més remei que portar el
vaixell a terra ferma, agafar una capsa de llumins, fer foc i tornar a dormir
al vaixell.
El matí següent, com
tenien tanta gana perquè no havien sopat, van anar a pescar. Quan van tornar,
només havien pescat un peix que se’l van menjar entre els dos. Aquell mateix matí van anar a explorar.
Quan van intentar passar, els arbres es van enfadar i van dir:
- No podeu passar!
I la Carla va dir:
- Hi ha alguna manera per poder
passar?
- Sí, si ens doneu xocolata! –Van respondre els arbres.
- Xocolata? Es va
sorprendre la Clara.
- Tinc xocolata a la
butxaca! Teniu! –va dir la Clara.
- Gràcies! Ja podeu
passar. –Van dir els arbres.
Quan
van passar van continuar per un camí de xocolata, en David va dir:
-
Si que són llaminers aquests arbres!
Quan
es va acabar el camí van veure un elefant que regalava piruletes als nens i
nenes, la Clara li va demanar una i quan la va tastar una ungla se li va tornar
de xocolata. En David encuriosit també la va provar i se li va tornar l’iris de
xocolata.
Hi
havia tants miralls, que es van adonar que tenien la ungla i l’iris de
xocolata. La reina que seia al tro, els va preguntar:
-
Què feu aquí?
I
van contestar:
-
Ens hem perdut i ens estem convertint en xocolata.
Els
fruits dels arbres són de xocolata, la pluja també és de xocolata i també hi
havia el “Casapu”, un conill que fabricava la xocolata, és molt alt i amable.
Però us he de confessar una cosa, que aquesta illa està maleïda per la
xocolata. Si voleu salvar-la haureu de trobar el diamant de la xocolata.
No
sabíem on buscar i mira per on es van trobar el cau de “Casapu” i dintre hi
havia el diamant.
Van
tornar i li van donar a la reina i es van adonar que ja eren completament de
xocolata. La reina va posar el diamant a la corona i tot va tornar a la
normalitat.
En
David i la Clara es van quedar a viure a aquella illa i van ser feliços i en
lloc de menjar anissos, van menjar xocolata del “Casapu”. I aquest es el conte
que van escriure la Clara i en David quan van viure l’aventura.
Mar Rubio
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada