EL SECRET DE LA LLUNA
Hi havia una vegada
un ratolí que es deia Roquerort, vivia al costat de la lluna, a una muntanya
amb una cova on en Roquefort guardava un regal de la seva mare. La caseta
estava feta de fusta. Allà en Roquefort hi guardava el seu telescopi, perquè li
agradava molt mirar les estrelles.
Un dia, en
Roquefort va anar a netejar el seu regal, que deia que havia d’obrir-lo el dia
del seu desè aniversari. El regal era un magnífic coet de color vermell i
negre.
Una nit, com sempre,
va sortir a mirar les estrelles i va veure que la lluna s’havia tornat de color
vermell amb plantes desconegudes, mai vistes. Va decidir marxar a rescatar la
lluna amb el telescopi, el coet de color vermell i negre i una carta on hi
guardava un secret. A la carta no hi havia res escrit. Si la carta volia que alguna
persona la llegís, apareixia l’escrit. Va
posar en marxa el coet, 10, 9, 8... i 0h!!! Va sortir disparat a l’espai, a punt
per ajudar a la lluna però no sabia perquè ho havia de fer! Perquè la carta
no li deia la solució?
Quan va arribar a la
lluna va sentir una escalfor molt bonica, com una abraçada tendra, i després es
va sentir com si hagués descobert alguna cosa, però no sabia el què. Sentia
pena per no saber què li passava, li sabia molt
greu. Després, va mirar la carta i va veure una cosa que deia “els petons
ho curen tot”. Llavors va fer un petó i
la lluna es va tornar blanca amb fongs, i li va dir:
-Sóc la teva mare i et vaig posar Roquefort perquè la teva pell
és blanca i tens la cara amb granets, com jo. Ara et torno el petó que m’has
donat. Has aconseguit curar-me amb els dos regals que et vaig donar.
I a la vista està que m’has
salvat: MUAC!
KOALA (Sol
Manzano)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada